Aldespy-Publicacions

Aldespy-Publicacions

dilluns, 23 de gener del 2012

D.O. PLA de BAGES


DO Pla de Bages

Descobrim com és la denominació d'origen del cor de Catalunya







El Pla de Bages es troba a la comarca interior dins del sector oriental de la depressió Central catalana, anomenada com el cor de Catalunya. Els rius Llobregat i Cardener formen l’anomenat Pla de Bages, voltat de relleus i altiplans com la serra de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el massís de Montserrat, ambdós conjunts declarats parc natural; també les serres de Rubió i Castelltallat; els altiplans del Moianès, i la serra de les Garrigues. Una zona, que tot i el seu escàs territori, compta amb una gran història vinícola que es remunta als monjos del monestir de Sant Benet de Bages. El nom d’aquestes terres, el Bages, prové de Bacus, nom del déu romà del vi. Mostra d’aquesta tradició són les nombroses tines i barraques de vinya construïdes amb pedra seca pels pagesos que s’han conservat fins als nostres dies i que juntament amb el Picapoll s’han convertit amb símbol de la DO Pla de Bages.
 
Història
El Pla de Bages és una zona privilegiada, situada enmig de formacions muntanyoses mítiques com Montserrat i la Serra de Castelltallat, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac o el massís de Montcau. El territori va formar, en l’edat mitjana, l’anomenat comtat de Manresa (sector occidental del comtat d’Osona), dins de la diòcesi de Vic, amb importants senyories eclesiàstiques i civils. Les activitats 
econòmiques agropecuàries, complementades amb l’activitat de paraires i adobers, donaren pas, al segle XIX, a una forta industrialització amb colònies tèxtils a la vora del Llobregat i el Cardener i mines. A més, aquesta zona catalana té una gran tradició en la producció de vins. Encara que es tracti d’una regió de mida petita, és hereva de les grans extensions vinícoles de la Catalunya central. Els monjos del monestir de Sant Benet de Bages van impulsar, des del segle X, el cultiu de la vinya i la producció de vi 
en tota la seva àrea d’influència. Es va convertir en una de les principals activitats econòmiques fins al 
segle XIX. Però la plaga de la fil·loxera de finals del segle XIX, i l’allunyament de les principals vies de comercialització, van comportar una forta crisi. Fins a finals del segle XX no va recuperar l’activitat econòmica vinícola. En aquell moment el gran impulsor va ser la cooperativa d’Artés que a més de 
preservar el raïm picapoll, varietat adaptada a la zona, va introduir noves varietats vitícoles i tècniques de producció més elaborades. I no va ser fins al 1995 quan es va crear la denominació d’origen. Actualment, amb importants centres turístico-culturals com el monestir de Sant Benet de Bages, les mines de sal de Cardona, la cova de Sant Ignasi a Manresa o el recorregut de la Sèquia, la comarca presenta una atractiva oferta en constant expansió, tant a nivell lúdic i cultural com gastronòmic.
 
La vinya
Si hi ha una denominació d’origen que reivindiqui el paisatge i el territori com a valors propis en l’elaboració de vi, és la DO Pla de Bages. Varietats autòctones com el picapoll blanc, el sumoll, el mandó i el picapoll negre, identifiquen els seus blancs, negres i rosats i els converteix en vins peculiars, personals i molt especials. Dins d’un clima continental mediterrani de mitja muntanya, el Bages disposa de les condicions idònies per al conreu vinícola: un excepcional microclima, una pluviositat escassa i una forta oscil·lació tèrmica, a més d’un sòl franc argilós i calcari. Els seus vins queden impregnats amb notes balsàmiques d’espígol, farigola i romaní. Aquestes plantes aromàtiques que poblen els boscos de 
pins, roures i alzines envolten les vinyes. Aquestes peculiaritats fan del Bages una zona òptima per a l’obtenció de vins de gran identitat. Tots els cellers del Bages tenen vinyes pròpies, així, els seus vins ofereixen diferents variades expressions de la seva terra i de la gent que la treballa. Les característiques del sòl i el clima del Bages, donen com a fruit uns vins amb molta frescor, d’amable concentració i amb bona capacitat per envellir. La varietat de raïm autòctona de la comarca és la picapoll, que dóna un vi blanc afruitat, d’aroma fresc, d’esplèndida textura i personalitat. Aquest raïm ha esdevingut símbol 
d’identitat del Bages ja que és l’únic lloc d’Espanya on es conrea aquesta preuada varietat. Es tracta d’un raïm de gra petit i ovalat, que madura dins de la segona quinzena de setembre. Té una pell dura i gruixuda que el protegeix dels atacs a la vinya i li permet una bona maduració, desmarcant-se d’altres varietats que es veuen molt més afectades per les peculiaritats meteorològiques de cada anyada. Pel 
què fa als raïms negres, també s’estan recuperant les varietats autòctones picapoll negre, sumoll i mandó, que ajuden a consolidar el particular perfil de la zona. Les altres varietats que s’hi conreen són: macabeu, perellada, chardonnay, sauvignon blanc i gewürztraminer per a blancs, i garnatxa, Ull de llebre, merlot, cabernet sauvignon, cabernet franc i syrah per a negres.
 
Els cellers
Els cellers del Bages són majoritàriament explotacions familiars amb vinya pròpia. Aquestes característiques impliquen una cura tradicional i molt personalitzada de la vinya que es tradueix en la qualitat dels seus vins. Actualment hi ha 11 cellers adscrits a la denominació d’origen Pla de Bages: Celler Abadal, Celler Solergibert, Caves Gibert, Celler Cooperatiu d’Artés, Mas de St. Iscle, Jaumandreu, Celler el Molí, Celler Cooperatiu de Salelles, Oller del Mas, Fargas Fargas i Vins Grau. I a més de la producció de vi la majoria dels cellers de la DO ofereixen visites guiades, tastos de vins i activitats per enriquir la cultura del vinícola i augmentar el turisme de la zona.
 
Gastronomia
Els vins elaborats al Pla de Bades són vins marcats pel rigor climàtic de la comarca que ofereix rendiments de raïm curts però de qualitat excel·lent i són l’acompanyament d’una cuina variada i rica en carns, peixos i verdures de temporada. Són típics d’aquesta zona el bacallà a la llauna, fregit i gratinat, o a la manresana, el cap i la pota de xai, l‘estofat amb bolets, el morro i la tripa de vedella, el fricandó amb bolets, el pollastre amb llagosta, el civet de senglar, l’escudella i la carn d‘olla cuita a la catalana, l’escalivada, la samfaina, els canelons i l’arròs a la cassola. I postres com el mató de Montserrat, els panets de Sant Ignasi, la crema catalana i les ametlles de la Llum.
 
Monuments
La comarca del Bages amb la seva capital a Manresa rep nombrosos visitants cada any atrets pel ric patrimoni monumental i les possibilitats que ofereix la zona per excursionistes i esportistes. Les restes històriques del Bages es remunten al Paleolític i passen per algunes de les èpoques més importants de la hisòria. Les més antigues del Bages es troben al Moianès i són del Paleolític mitjà, també del neolític, s’han trobat algunes sepultures de fossa i de la cultura megalítica, hi ha dòlmens i menhirs als termes de Moià, Sallent, Sant Mateu de Bages i Castellfollit del Boix. Es poden visitar poblats ibèrics, dels quals s’ha excavat fins ara el de l’edat del ferro al Cogulló de Sallent. De l’època romana, es conserven els sepulcres de Boades i la Torre del Breny a Castellgalí.
Però a la comarca el que més hi predomina és el romànic, amb unes 125 esglésies, la majoria del segle XII, encara que els millors exemplars conservats són del segle XI. També són importants: Santa Cecília 
de Montserrat, Sant Benet de Bages, Sant Cugat del Racó, Sant Pere de Castellfollit del Boix, Sant Andreu de Castellnou de Bages, Santa Maria de Viladordis, Sant Martí de Mura, Santa Creu de Palou, Santa Maria de Cornet, Sant Esteve del Castell de Sallent, Sant Pere de Serraïma i Santa Maria de 
Coaner. Hi ha també algunes esglesioles, situades principalment prop del Llobregat, que són anteriors al segle X: Sant Vicenç d’Aladernet, Santa Maria de Matadars, Sant Jaume d’Olzinelles, Sant Miquel de 
Grevalosa i Sant Pere delBrunet.
Malgrat l’empenta constructora del segle XIV, sobretot a Manresa, avui només queden la basílica de la Seu, d’un magnífic gòtic primitiu, el Pont Nou sobre el Cardener, la Casa Gran de Sallent i els ponts de Navarcles i Vilomara.
 
Les barraques de pedra seca
Una de les grans peculiaritats del Bages són les tines i les barraques de vinya, construccions de pedra seca que es van fer necessàries per als pagesos davant del treball continuat al camp. Coincidint amb la notable expansió del conreu de vinya, es van aixecar moltes d’aquestes barraques, de les què en resten al voltat de 4000, la majoria molt ben conservades. Són atractives cabanyes de planta quadrangular o circular que els viticultors hi guardaven les eines i els servia per aixoplugar-se de les inclemències del temps, construccions 
fetes amb l’antiga tècnica de la pedra seca. El Consell 
Regulador de la denominació d’origen Pla de Bages, fortament interessat en preservar-les, convoca cada dos anys un concurs per a la rehabilitació i conservació d’aquestes barraques de vinya, que té un gran nombre de participants. Ara, després de cinc convocatòries, el paisatge bagenc mostra aquest ric patrimoni d’arquitectura popular que ha estat revaloritzat i apreciat, formant també un signe característic i identitari d’aquesta zona vinícola.
 
Tines amb més de tres segles
Una altra meravella d’aquesta zona, única al món, és la col•lecció de més de cent tines de pedra seca, amb un interior de ceràmica, dels segles XVIII i XIX, situades al mig de les vinyes (ara poc treballades) de Mura, Talamanca i Rocafort, a les Valls del Montcau. Aquestes tines, que estaven allunyades de les masies i amb camins de difícil accés, servien per emmagatzemar uns 40.000 litres de vi cadascuna, i la seva principal característica era que servien, també, per elaborar el vi que, posteriorment, era transportat.

* Article publicat a Cupatges el 20/01/2012





dilluns, 9 de gener del 2012

VINAGRES de CELLERS AUGUSTUS FORUM







Un petit celler del Penedès a la vora del Mediterrani i amb una terra excepcional. D'aquí surten uns fantàstics vins i uns deliciosos vinagres agredolços.



Unes vinyes amb molta història, ja que entre elles es troben els vestigis del que en el seu dia va ser la Via Augusta, la via romana que connectava Roma amb les ciutats més importants de la Mediterrània.

Quan van plantar les primeres vinyes als anys 80 van escollir un lloc únic pel seu terroir a només 3km del Mar Mediterrani. Va ser al Pla de Mar, on avui les vinyes gaudeixen d’un microclima molt especial dins la D.O. Penedès, fruit de les brises marines que produeixen una inversió tèrmica que afavoreix la maduració del raïm i la seva sanitat.


A mes d’uns excel·lents vins, aquest celler produeix uns vinagres de una gran qualitat. Que han obtingut renom i premis internacionals




FORVM CABERNET SAUVIGNON
·          
·         Elaborat tan sols amb vins d’alta qualitat de la varietat Cabernet Sauvignon i acetificat artesanalment, aquest agredolç envelleix en bótes de roure francès durant 8 anys.
El resultat és un vinagre ideal per a fer servir cada dia a la cuina, per a amanides, salses, fruites, gelats, postres, etc. És ideal per a reduccions a foc lent. Un agredolç amb infinites possibilitats.












FORVM CHARDONNAY
·          
·         El vinagre Forvm Chardonnay és únic en el seu gènere. Suau, transparent i amb un toc dolç, aquest vinagre agredolç és ideal sobretot per a plats a base de peix i marisc, tot i que les seves possibilitats són il·limitades.










FLAVIVS RESERVA
·          
·         Procedent de les soleres inicials de 20 anys del Forvm Cabernet Sauvignon, Flavivs és envellit en bótes de roure dins de barraques de pedra seca al vell mig de les nostres vinyes.
Es tracta d’un vinagre agredolç diferent i de producció limitada, amb una gran personalitat i caràcter, on s’hi destaquen notes resultants del seu llarg envelliment i on podem trobar concentrats el gust i les aromes de l’essència mediterrània.
Flavivs és un vinagre agredolç ideal per a les receptes més exigents, que les atorgarà amb un sabor únic i distintiu.




Cellers Avgvstvs Forvm S.A
Ctra. Sant Vicenç s/n. 43700 El Vendrell (Tarragona)
Tel.: (+34) 977 666 910 / 663